Expliquem com anem a l'escola...




Anar (vaig) cap a.... / Anar (vaig) fins a....



Agafar (agafo) el carrer..... / Seguir (segueixo) el carrer....

Passar (passo) per davant de.... / pel costat
de.../ a prop de... / per sota de... / entre....

Pujar (pujo) per... /

Baixar (baixo) per...

Girar (giro) a la dreta / a l'esquerra

Sortir (surto) de.... / arribar (arribo) a....

Travessar (travesso) el carrer / el pont / ....

Tornar (torno) per...


El Marcel.lí diu:

"Primer surto de casa i baixo les escales. Surto al carrer. És el carrer Margarit. Baixo per Margarit i giro a la dreta. Vaig pel carrer Blai. Passo per davant d'un forn de pa. També passo pel costat de botigues i restaurants. Camino fins al Paral.lel. Travesso el carrer i agafo el metro a l'estació de Poble Sec. Vaig amb metro fins a Catalunya i allí agafo el tren de rodalies cap a Lleida. Arribo a Montcada a tres quarts de nou. Pujo unes escales i arribo a un carrer. No recordo com es diu. Segueixo aquest carrer endavant. Després giro a l'esquerra i vaig fins a un semàfor. Quan es posa verd, travesso el carrer i després passo per un pont per damunt del riu Ripoll. Al altre costat hi ha l'escola. Torno a casa pel mateix camí."

La Klaudia diu:

"Primer surto de casa i pujo pel carrer Bogatell. Després giro a la dreta. Aleshores segueixo el carrer major fins al semàfor. Camino pel pas de vianants. Llavors travesso el pont. En acabat entro a l'escola."

El Kashif diu:

"Primer m'aixeco del llit i em rento la cara. Faig molt pipi i després surto del lavabo, menjo roti i bec te. Després em poso roba neta i agafo la meva motxilla. Surto de casa i baixo les escales i corro. Giro cap a l'esquerra i camino per sota del pont i giro cap a la dreta. Segueixo caminant i després giro cap a l'esquerra. Llavors giro cap a la dreta i hi ha un carrer que es diu "carrer Major". Després segueixo caminant i passo pel pont i arribo a l'escola i estudio molt i no jugo ni res."

L'Anthony diu:

"Surto de casa meva a dos quarts de vuit. Camino cap a baix per sota les vies del tren i giro a la dreta. Després vaig cap a baix i després giro una altra vegada a la dreta. Aleshores vaig cap a dalt i passo pel pas de vianants. Segueixo cap a dalt i miro la gasolinera i l'estació d'autobús, travesso el parc i passo per sota del pont i arribo a l'escola."

El Hamza diu:

"Primer em desperto a les set del matí, em dutxo i em poso la roba. Després bec te i surto de casa a dos quarts de vuit. Baixo les escales, giro cap a la dreta fins a la botiga dels pakistanesos i pujo cap a dalt fins a un pont. Giro cap a la dreta i passo per sota del pont, giro a la dreta i pujo cap a dalt fins a l'ajuntament. Pujo cap a dalt fins a l'estació i giro cap a l'equerra, fins al carrer Major. Giro cap a la dreta fins al semàfor. Després espero el semàfor verd i travesso el carrer, pjo cap a dalt i passo pel pont. A les vuit entro a l'escola i pujo a la meva classe."

La Isabela diu:

"Em desperto a dos quarts de set. Després vaig al lavabo, menjo una mica i surto de casa a dos quarts de vuit. Agafo el bus i baixo després de cinc minuts. Després camino cap endavant, giro a la dreta i passo pel costat de l'estació del tren, camino cinc minuts, giro al 'esquerra i agafo el carrer Major. Camino vuit minuts endavant. Travesso el carrer i passo per sobre del pont. Tot seguit giro a a l'esquerra i vaig endavant. Recullo l'Ijaz i anem cap endavant. Travessem el carrer i aleshores girem a la dreta i caminem tres minuts i girem a la dreta. Anem cap al final del parc, travessem el carrer, girem a l'esquerra i estrem al pati de l'escola. Baixem per les escales, després girem a la dreta i anem a classe."

I tu, com vas a l'escola?

El princep que

volia amics

(un conte

de la Isabela)

Hi havia una vegada un nen petit que era fill dels reis. El noi es deia Francesc. El Francesc tenia sempre allò que volia. Els eus pares li donaven tot: diners, roba, juguets,... Amb els seus pares vivia en un catell, a lamuntanya més gran del món. El Francesc estava sempre molt content, però necessitava amics. El Francesc sempre estava a la seva habitació i pensava. Després de dos anys, quan tenia, divuit anys, va dir al seu pare:

- Pare, jo vull tenir amics

- Bé fill, si vols, ves abaix, però vull que tu sàpigues que els amics no sempre són amics.

- Moltes gràcies, pare.

El dia després, el Francesc va agafar una mica de diners i la roba, el cavall i va baixar dos dies. Freia fred, calor, pluja, vent, neu, però el Francesc baixava i baixava. Molt cansat va entrar a un bosc. Va seure a terra i va dormir. Feia fred. El Francesc no podia dormir més, es va despertar i va veure un noia. La noiaera molt maca i jove.El Francesc estava enamorat de la noia. Tenia els ulls blaus i cabells rossos, tenia la cara com un àngel. Ella va dir:

- Jo sé què fas aquí, vas a buscar amics.

El Francesc no podia dir res. La noia va dir: "No necessites res, marxa a casa." I va córrer dins del bosc. El Francesc no sabia si això era uns somni o veritat. Va agafar la seva ampolla amb te i va beure. Va veure tot i poc a poc va anar al poble. Va caminar deu minuts i va veure un parc i molts nois i noies. Estava molt content però es va sentir molt cansat. Els nois i noies van veure el Francesc. Tots estaven encuriosits. Però ningú no va dir res. El Francesc va dir que baixava dos dies aquí i que volia tenir amics, però tots van riure i van dir coses dolentes:

- Tu ets rei, busca altres reis per a tenir amics, tu no saps jugar a res, només a la play!

El Francesc tenia la cara trista i va plorar. Va agafar un mirall i va veure que la seva roba estava mol neta, tenia tot d'or i brillants, i ells la tenien bruta i vella. El Francesc va seure al cavall i va marxar molt ràpid. Una noia va córrer darrere d'ell però no era tan ràpida com el cavall. El Francesc va plorar molt, va seure a una pedra gran dins del rierol. La noia estava darrere d'un arbre. Va anar a prop d'ell i va dir:

- Per què plores?

I el Francesc va dir:

- Sóc fill del rei i ningú no vol ser el meu amic.

I la noia va dir:

- Jo sóc la teva amiga però no m'escoltes.

I el Francesc va veure la noia que va veure abans al bosc. Tenia a la mà un tros de pà i li va donar. El Francesc no podia parar de mirar-la. El noi va menjar el pa i en un minut estava dormint.

Quan es va despertar era de nit, estava sol dins del gran bosc. Pensava què podia fer aleshores va seure al cavall i no sabia on anar. Va tancar els ulls i va dir:

- Cavall, anem a buscar amics!

Més tard, va entrar a un petit poble, va veure les botigues i mercats però tot això era tancat. El Francesc va veure un noi i va preguntar:

- Per què totes les botigues són tancades?

I el noi va dir que "ningú no té diners".

El Francesc no entenia què volia dir que "ningú no té diners". El Francesc va preguntar al noi si tenia alguna cosa per menjar, però el noi va riure i va dir:

- Tu, fill de rei, i no tens res per menjar?

Va riure i va córrer.

El Francesc va entrar a una botiga però dins no hi havia ningú. Llavors va sortir, va seure a les escales i pensava. Després de trenta minuts va veure un grup d'amics. Va veure també aquest noi que havia vist trenta minuts abans. Tots van riure, van agafar pedres petites i li van tirar al Francesc. El Francesc no sabia què havia fet malament, per què tots li tiraven pedres. Va cridar:

- Jo no faig res que a vosaltres no us agradi. Per què em tireu pedres?

I els nois van dir:

- Mai ningú que té sang de rei no pot entrar a aquest poble!

I el Francesc va dir:

- Jo no ho entenc, perquè jo sóc com vosaltres!

I els nois van dir:

- No diguis res, millor que marxis a casa.

I els nois van marxar. El Francesc no podia pensar. No sabia què fer, no sabia com podia jugar amb amics. Va abraçar el seu cavall i va anar més lluny. En una finestra va veure un escrit que deia: "Va morir el rei". El Francesc en va veure un altre i també deia: ""Va morir el rei, el seu fill no estava amb ell." I un altre: "El rei de Sopero va morir anyorant el seu fill". Els ulls del Francesc van plorar. Va seure al cavall i va marxar al castell. Però no era tan fàcil perquè tenia gana i estava molt cansat. Pel camí va veure la noia bonica i ella va dir:

- On vas Francesc?

I el Francesc va dir:

- Vaig a casa, el meu pare va morir perquè jo volia més amics!

I la noia va dir:

- Ninguna persona és tan important com la teva família, ningú no t'ajuda més que els teus pares!

El Francesc va veure una llum i va veure unes persones. No sabia on era, va veure la seva mare i va sentir la mà del seu pare en la seva mà. No era rei i no tenia cavall. La seva mare va dir:

- Fill, fill, ets viu! Gràcies a Déu! Deu dies...!

I el Francesc va dir:

- Mare, mare, mai més no vull anar a buscar amics!

Elñs pares no sabien què volia dir això però estaven contents que el seu fill havia despertat de la molt perillosa malaltia.

L'ensenyament d'aquest conte és que estimar els teus pares et fa molt fort i ajuda a guanyar totes les malalties!

Isabela

EL DILLUNS, 8 DE MARÇ VAM FER DE PROFESSORS DE LLENGUA...

L'Anthony, la Nicole i el Mauri ens van fer classe d'espanyol. Van explicar que hi ha algunes paraules en español que a Ecuador i a Perú es diuen diferent. Per exemple "coche" a Equador es diu "carro"! Tampoc "retolador", "jaqueta", "goma"... es diu igual a España que a aquells països.

Tot seguit, la Sidra, Hamza, el Kashif i el Jamil ens van fer classe d'Urdú. Ens van explicar que ells parlen panjabí a casa i urdú a l'escola. L'urdú s'escriu de dreta a esquerra (al revès que el català) i s'escriu amb unes lletres diferents. En urdú "què tal?" es diu "Kia jal je?"

Després l'Anna ens va fer classe de georgià. Tots vam pensar que era la llengua més difícil de totes. S'escriu amb unes lletres difernts i la pronunciació és molt difícil. L'Anna reia cada vegada que repetíem una paraula en georgià. "Me var Anna" vol dir "Em dic Anna" i "Cachumdí" vol dir "Calleu".

Al final, la Isabela i la Klaudia ens van fer classe de polonès. Aquesta llengua té algunes lletres diferents i també era molt difícil pronunciar bé les paraules. "Mam na imie Isabela" vol dir "Em dic Isabela".

També vam aprendre que no és fàcil fer de professor!

Vam aprendre quines coses diuen els professors i quines els alumnes:

PROFESSORS:

"Calleu!", "Repetiu!", "Escolteu!",... quan parla a tots els alumnes.

"Calla!", "Repeteix!", "Escolta!",... quan parla a un alumne.

Aquest temps verbal es diu IMPERATIU. Serveix per MANAR coses. Els professors sempre manen coses!! ;-)

També estan amb imperatiu els verbs de les següents frases:

"Copia això!", "Ves a classe", "Vine cap aquí!".

ALUMNES:

"Ho pots escriure a la pissarra, sisplau?

"Ho pots repetir sisplau"?

DRAGON BALL Z

DRAGON BALL Z

UNA HISTÒRIA DE L'ASIM NAZIR

Hi havia una vegada un pare i un fill. El pare es deia Goku i el seu fill es deia Gohan. Un dia el Gohan va anar a la selva. Hi havia una persona que es deia Cell i era molt dolenta. Ell va matar persones i va treure els seus esperits.

El Gohan va dir al seu pare que havia vingut el Cell i el seu pare va cridar:

- Aaaaaaaaaahhhh!!!!!! No!!! No!!! Una altra vegada ha vingut el monstre!!!

El pare del Gohan es va posar el seu uniforme i va anar a la selva. Allí va mirar el Cell i va dir al Cell:

- Eh, tu, Cell!! Avui, tu moriràs!!

I els dos van barallar-se. Es van cansar i van anar a les seves cases.

El Goku i el seu fill van buscar les set boles. El seu fill va trobar quatre boles i el Goku va trobar tres boles. Van posar totes les boles juntes i el Goku va dir una cosa i fora de les pilotes va aparèixer un drac molt gran i el Goku li va dir al drac:

- Mata al Cell, sisplau!

I el drac va matar el Cell i després el drac li va dir al Goku:

- Mira el Cell està mort!!

FI

El temps lliure

La setmana passada vam seguir parlant del nostre TEMPS LLIURE i vam saber que:

A l'Anna li agrada comprar roba i a vegades compra a un centre comercial. Ah! i llegeix novel.les!

Al Kashif li agrada nedar, ballar, cantar cançons, passejar,.... i corre molt ràpid!

La Isabela escriu poemes, surt amb els amics, va amb bicicleta, juga a bàsquet,...

L'Anthony juga a la play station... Té molts amics i sap nedar.

El Mauri escolta música en castellà i va a la muntanya amb els seus amics... I li agrada llegir contes de por!

El Jamil mira la televisió. Li agrada molt el criquet. No va a la platja a l'estiu però li agrada anar d'excursió...

L'Asim fa... karate!!!!

La Nicole va al cinema a vegades, sempre escolta música en anglès i li agrada jugar a voleibol...

Al Hamza li agrada molt el futbol. Cada dia va a dormir a les deu de la nit i xateja amb els seus amics de Pakistan.

PAKISTAN I ELS TALIBANS


Autor: Love is life

Hi havia una vegada un país que es deia Pakistan. Fa nou anys els talibans van atacar els edificis dels americans i després un lider dels talibans que es deia Ossama Bin Laden va dir que ell havia atacat els edificis dels americans.

Després el president d'Afganistan va dir que Ossama Bin Laden vivia a Afganistan.

Després els americans van atacar l'Afganistan i va començar la guerra. L'exèrcit dels americans matava els talibans.

Els països d'Europa (Espanya, França, Anglaterra, etc...) ajudaven els americans. Després els talibans van passar a Pakistan. Després Pakistan també va ajudar els americans.

Els americans i Pakistan van lluitar contra els talibans. L'any dos mil nou els talibans van fer 47 atacs suïcides. Van matar cinc mil persones.

Després de nou anys, aquesta guerra no ha acabat. Ara també hi ha talibans a altres països del món. Això no està bé pel món.

Si vols saber més de la història de Pakistan, pots visitar la següent pàgina:

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0236424

Va de contes...

En Monti

i la mà de metall

(un conte d'en

Hamza Nazir)

Hi havia una vegada un noi que tenia tretze anys. Tenia un gos i un pare. Vivia amb el seu pare i el seu gos. Aquest noi es deia Monti.

Un dia el Monti volia anar a jugar amb el seu amic Samba. Però el seu pare no el va deixar jugar amb el seu amic Samba perquè es pensava que el seu fill va robar.

Després, el Monti, molt enfadat, li va dir:

- Papa, papa, jo no vull viure amb tu!

I el Monti va marxar del seu poble i va anar a la selva. Allí es va sentar a sota d'un arbre i després, a la nit, va buscar una cosa per menjar.

Hi havia un arbre molt gran i amb molta fruita. Ell va riure i va menjar fruita. Després de menjar va dormir dalt de l'arbre.

Allí hi havia una mà de metall. Ell va mirar la mà i va dir:

- Què és això?

El Monti va agafar aquella mà. El Monti va posar-se la mà. Després va sortir molta llum de la mà del Monti i es va desmaiar.

Després, al matí, es va despertar i va dir:

- On estic?

El pare del Monti buscava el seu fill. Pensava:

- Ho sento, fill, que jo no sabia que tu no vas robar res!

El pare del Monti va buscar molt el seu fill. Deia:

- On ets fill meu?

El seu pare va preguntar a un senyor:

- Senyor, senyor, vostè sap on és el meu fill? Té tretze anys, és molt petit!

El Senyor li va dir que no ho sabia.

Després, una senyora va dir:

- Jo he vist que ell era a la selva!

"Gràcies, senyora" va dir el pare i va anar a buscar el Monti a la selva.

El Monti, deprés de despertar-se, va anar a un riu per a beure agua. A la selva hi havia molts tigres i elefants. Molts animals!

Després de que el Monti va menjar fruita, un tigre va anar allí per a menjar el Monti. El Monti va plorar i va dir:

- Tigre, no em mengis!

El tigre va saltar a sobre del Monti. El Monti va donar un cop amb la mà de metall al tigre i el tigre es va morir. El Monti va riure i va dir:

- Sóc molt fort! Aquesta mà de metall és molt forta!

El pare va trobar el Monti i va dir:

- Monti, tu ets molt fort!

El Monti va mirar el seu pare i va dir:

- Papa, papa!

El pare va dir:

- Què fas aquí? Jo et buscava....

I el Monti va explicar perquè va anar a la selva. El seu pare va dir:

- Fill, ho sento molt, que jo no sabia que tu no vas robar res.

I el pare va abraçar el Monti i li va dir:

- Fill, torna a casa.

I el Monti va dir:

- D'acord, papa. T'estimo.

FI

coses a recordar!!

Avui a l'Aula d'Acollida hem parlat molta estona de les coses que fem en el nostre temps lliure.

Hem sabut coses molt interessants. Per exemple que...

...a la Klaudia li agrada molt anar a COMPRAR roba, que va moltes vegades a la Maquinista i que s'estima molt la seva germana gran i el seu gos.

... el pare de la Isabela fa col.lecció de SEGELLS!

... el Jamil ESCOLTA MÚSICA a l'ordinador.

... la Nicole XATEJA quatre hores cada dia amb les seves amigues de Perú.

....el Kashif FA PIPI sol, sense el Hamza.

...a l'Asim li agrada molt BALLAR i balla molt bé.


Molt bé l'Anna....





Té ganes d'explicar-nos moltes coses i ha començat a fer-ho...





Però és molt difícil per a ella perquè fa molt poc temps que ha arribat a Catalunya...





Hem sabut per exemple que a Georgia, el seu país d'origen....

....va estudiar un any espanyol!

... va estudiar tres anys piano!

...va guanyar un concurs de lectura, recitant de memòria a Shakespeare!!

Shakespeare és un escriptor anglès

Anna: recorda!!

En català:

no es diu "QUIERO", es diu "VULL"

no es diu "ME GUSTA", es diu "M'AGRADA"

no es diu "TENGO", es diu "TINC"

El Hamza també BARREJA el català i el castella quan parla....

no es diu, "SABES", es diu "SAPS"

I el Jamil, també!!

no es diu "AYER", es diu "AHIR"

Isabela:

en català es diu: "NO DIGUIS MENTIDES!!"

3 març: parlem del temps lliure i dels entreteniments

Els nostres objectius són:





1. Saber dir les coses que fem durant el temps lliure.


Exemple: "Jugo a cartes amb els meus germans"

2. Preguntar i dir quins són els nostres interessos.

Exemple: "T'agrada ballar?" ; "Sí, m'agrada molt ballar"





3. Expressar i demanar preferències sobre afeccions (esports, grups musicals,...).

Exemple: "Quin és l'esport que més t'agrada?" "L'esport que més m'agrada és el futbol"

I vosaltres... Què feu en el vostre temps lliure? Quins són els vostres entreneniments o afeccions? Què us agrada fer quan no sou a l'escola?

Fes-li una pregunta al Gran Jameel. El Gran Jameel ho sap tot!!!!

Algú sap com es diu aquest edifici? On és? Qui el va fer?

1 de març. Parlem de les coses que fem durant un dia...

Avui, dilluns 1 de març, a l'aula d'acollida hem estudiat com parlar de les coses que fem durant un dia...


"Al migdia jugo a l'ordinador 10 minuts i després miro a la televisió els Simpson" (Asim)

"Cada dia al matí em desperto amb el despertador, vaig a comprar el pa i parlo amb el meu cosí" (Mauri)

"Esmorzo a dos quarts de vuit i quan falten cinc minuts per tres quarts de vuit em piquen a la porta les meves amigues" (Nicole)

"Cada dia estudio català" (Isabela)

"Vaig a l'escola a les vuit" (Jameel)

RECORDA:

- Has de conjugar correctament el verb:

- Si parles de tu utilitza la primera persona del present (exemples: "Sovint menjo arròs amb pollastre"; "Cada dia entro a l'escola a les vuit").

- Si parles d'una altra persona (noi o noia) utilitza la tercera persona (exemples: "Sovint menja arròs amb pollastre"; "Cada dia entra a l'escola a les vuit")

- Si vols preguntar a una altra persona què fa durant el dia has d'utilitzar la segona persona (exemples: "Què fas a la tarda?"; "Estudies després de sopar?").

- Hi ha verbs reflexius. Per exemple: "Pentinar-se" (jo em pentino, tu et pentines, ell es pentina), "aixecar-se" (jo m'aixeco, tu t'aixeques, ell s'aixeca).

- Hi ha alguns verbs que sempre van amb l'"a" al darrere. Per exemple "anar" i "jugar". (exemple: "de dilluns a divendres vaig a l'escola"; "moltes vegades jugo a futbol a la tarda").

- No cal dir sempre "jo...". Amb el verb ben conjugat un ja sap de qui es parla!!
(exemple: "jo cada dia miro la televisió". Puc dir "Cada dia miro la televisió").